El pati de Tàrrega, història d'un espai urbà. El quarter de cavalleria (11)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT

Plànol inicial de la planta dels quarters segons projecte conservat al Museu de l'Exèrcit de Madrid
Plànol inicial de la planta dels quarters segons projecte conservat al Museu de l'Exèrcit de Madrid | Arxiu Comarcal de l'Urgell

Amb la derrota i la pèrdua de les institucions catalanes l'any 1714, el país va ser ocupat militarment durant dècades per regiments de tropes castellanes. Les viles i pobles on s'allotjava l'exèrcit havien de fer-se càrrec de la manutenció i de l'allotjament de soldats i oficials, en edificis i cases particulars. 

Quan el 1734 arriba a Tàrrega el "Regimiento de Caballería de Calatrava" i fixa la seva base a la vila, els vells edificis del Comú, del carrers de Sant Joan i de Santa Anna, no poden acollir tanta tropa i el 1740 l'Ajuntament acorda construir un quarter per allotjar tropa i cavalleria.
L'indret escollit era a tocar de la muralla del Carme, entre el portal de Cervera i el d'Agoders. S'aprofita la pedra de la muralla i d'algunes cases i corrals, i s'ordena enderrocar el convent de Santa Clara per aprofitar-ne també la pedra, cosa que va portar el prior de Santa Clara i el Bisbe de Solsona d'amenaçar amb l'excomunió major l'Ajuntament si continuava amb l'enderroc.

La construcció del quarter avança, però l'Ajuntament acaba els diners i l'obra no s'enllesteix fins a l'any 1754, quan s'hi instal·len, alternant-se, els regiments de Farnesio, de Calatrava, de Bravante, etc. La concentració de tropa al llarg dels anys causa greus problemes (robatoris, baralles, assassinats, brega, etc.), i contínues disputes amb els vilatans, i a més quan la justícia i l'autoritat militar rebien les queixes de l'Ajuntament, sempre donava la raó als seus. L'any 1758, el tinent coronel del Regiment de Calatrava Pedro Zapata va ordenar treure la paret del Joc de Pilota d'"el Patio llamado del Carmen", perquè destorba la formació de la tropa, distreu els soldats i no deixa passar l'aire.

La façana i l'entrada principal de l'edifici era presidida per l'escut de Tàrrega, tal com podem observar en la fotografia adjunta de finals dels anys 1960.

Amb la desamortització del segle XIX la propietat va passar a mans privades. Als seus baixos hi hagué una bolera, el celler de Cal Secanell, i a la cantonada del carrer del Carme s'hi construí la seu del Banc Espanyol de Crèdit, on actualment s'hi troba una botiga de roba.

L'actuació més recent i polèmica fou l'enderroc de bona part de l'edifici corresponent al celler de Cal Secanell l'any 1978 per construir-hi pisos. Algunes arcades, la portalada principal i l'escut de Tàrrega van ser ubicades a l'edifici de Cal Ribalta de la Fortesa al terme de Sant Pere de Sallavinera prop de Calaf, tal com ens ha informat la família Ribalta Secanell.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article