La Tàrrega de la postguerra (1)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT, Gent NT

Pamflet catalanofòbic llençat pel servei de propaganda franquista en motiu de la conquesta de Tàrrega i d'altres poblacions el gener de 1939
Pamflet catalanofòbic llençat pel servei de propaganda franquista en motiu de la conquesta de Tàrrega i d'altres poblacions el gener de 1939

El 13 de febrer s'acaba l'ofensiva d'ocupació de Catalunya i l'1 d'abril finalitza la Guerra Civil amb la victòria feixista. Durant aquest període del 1939, alguns joves targarins són morts i ferits en accions de guerra. Al front de la Curullada, al de Berga, a Camprodon moren uns conciutadans nostres, que són condemnats a l'oblit públic i institucional per haver lluitat al costat del bàndol vençut. Molts d'ells segueixen oblidats en fosses comunes, esperant el dia del seu retorn a la dignitat. D'altres són detinguts i empresonats durant anys, en nombrosos camps de concentració dispersos per tot l'estat espanyol.

El mateix dia de l'entrada de les tropes franquistes a Tàrrega, s'imposa un règim de por i de terror. Cal escarmentar els qui pensen diferent i la primera venjança recau sobre Xavier Balagueró i Farré, que és pres i afusellat sense judici previ pels falangistes al cementiri de Tàrrega, en el mateix lloc on el 1936 fou assassinat el germà claretià Ferran Saperas (la seva mort no va poder ser inscrita al registre civil fins a l'any 1977). També porten al mateix indret un jove de Verdú, anomenat Benet Lluïset, a qui els falangistes maten a cops.1

El nou ajuntament targarí es constitueix en comissió gestora el dia 16 de gener de 1939 i és encapçalat pel constructor targarí Ramon Sala Llobet. En Sala Llobet havia estat alcalde de Tàrrega el 1929 i havia format part l'any 1934 de la llista municipal de dretes Centre Autonomista Republicà, d'en Baldomer Trepat Galceran (assassinat l'any 1936 per membres del Comitè de Milícies Antifeixistes d'Agramunt)2. És una persona ben relacionada amb els sectors de la dreta targarina de caire catòlic, moderat i catalanista. Havia estat president de l'Ateneu del 1932 al 1934, on havia compartit junta i projectes amb molts dels targarins republicans ara perseguits i represaliats. Durant la guerra, l'any 1938, rep l'encàrrec com a constructor, de part de l'Ajuntament d'esquerres, de la construcció del refugi antiaeri del Pati.
Entre l'abril de 1936 i el desembre de 1940 la població de fet targarina va passar de 6.486 a 6.014 habitants. Una regressió demogràfica fruit de la repressió revolucionària dels primers mesos de la guerra, dels emboscats que van fugir de Tàrrega, dels joves morts al front o tancats en camps de concentració, de les nombroses víctimes dels bombardejos, de la repressió franquista, de l'exili, interior o exterior, dels camps de concentració nazis, de la presó o de les execucions arbitràries. 

El resultat de la guerra fou nefast arreu del país, així com també a casa nostra. La por, el terror, l'instint de supervivència, la delació, la sospita, la censura i l'obligada submissió feren l'ambient irrespirable. Tàrrega deixaria de ser durant dècades la ciutat alegre, emprenedora, oberta i lliure del primer terç del segle XX. La misèria moral, intel·lectual i humana es va imposar des del primer dia. Molts dels seus millors fills van haver de fugir per salvar la vida, camí de l'exili o recomençar-la en una altre indret. 

Els qui es van quedar van haver de callar i viure en l'anonimat. Cap projecte cultural, cívic i social previ, fou respectat. Algunes de les propietats dels republicans van ser expropiades; les seves cultes biblioteques, destruïdes; les llibreries, cremades; la mateixa redacció de la "Crònica Targarina" fou saquejada i espoliada.

En Manuel de Pedrolo descriu així la postguerra a la seva estimada Tàrrega:

"El poble ja no és el mateix. Després de la guerra les coses han canviat. Una certa altesa de mires, una certa disponibilitat, una harmonia, si vols, que abans hi feia la vida planera, pel fet de la guerra i dels seus resultats, s'ha convertit en recel, en hipocresia, en una tensió netament visible sota l'aparent placidesa de les activitats diàries. Les ferides hi són més vives, més vistents si més no, que a la capital, i l'estrany que s'hi aventura, l'estrany que ja sóc jo, en sofreix. Sofreix, també, i encara més, de veure amb quina facilitat la gent ha renegat d'ella mateixa. Em diràs que això ha passat a tot arreu i et donaré la raó. Però què vols? resulta que aquest és el meu poble... Potser per això, per l'amor que indiscutiblement li porto, m'hauria agradat veure'l escapar a la mesura comuna. Ara, m'hi sento com el peix fora de l'aigua. On són les persones amb qui pots parlar amb sinceritat? I de tantes aspiracions que semblaven sinceres, què se n'ha fet?"

De Pedrolo, Manuel: "Les finestres s'obren de nit", pàg. 76, Editorial Moll, Mallorca, 1993.1

En parlarem en aquesta nova sèrie sobre una postguerra que no podem oblidar.


1 "Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l'exili i la vida quotidiana". Per Núria Bonet Baqué, Amanda Cardona Alcaide i Gerard Corbella López. www.tarrega1939.cat. Museu Comarcal. Ajuntament de Tàrrega. Tàrrega març de 2008.

2 En Francesc Fité Pons, Alcalde de Tàrrega del 1932-1934, i en Josep Prats Busquets, regidor de Tàrrega del 1934-1936, juntament amb Baldomer Trepat Galceran, Alcalde del 1934-1936, van ser assassinats per les Milícies Antifeixistes l'estiu del 1936.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article