Tertúlies de lletres

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT, Gent NT

Tertúlies de lletres
Tertúlies de lletres | Jez Timms on Unsplash

La primera, he de reconèixer que una mica forçada, va ser la gran sorpresa. Semblava mentida tenir en una senzilla taula de la senzilla sala de reunions d'una Associació de Veïns de barri (el meu antic poble, Sant Andreu de Palomar), asseguts i disposats aquells dos monstres literaris, que per a nosaltres, lletraferits (o lletrapodrits com solia dir el Ramon Bacardit...) era com un miracle.

Avel·lí Artís Gener "Tisner" i el seu cunyat, el gran Pere Calders, van ser amb nostres per una intensíssima hora i mitja. Nostres i del públic, no gaire nombrós, que ens acompanyava en aquella primera trobada pública de Sant Andreu Lletres, el nom que vam utilitzar.

El degoteig de comentaris divertits, anècdotes dels seus anys d'exili a Mèxic i la influència que va tenir en les seves obres la gent meravellosa d'allà i totes les vivències, omplirien un tractat de com ser grans escriptors sense fums i amb vida, molta vida a les espatlles. Vam desgranar la seva obra –jo era i soc un boig de les "Cròniques de la veritat oculta" caldersianes– i en Ramon que, com sempre, s'ho havia preparat tot molt bé, va metrallar amb preguntes a Tísner, sobretot pel seu "Memòries d'Opoton el vell".

Aquella, però, no va ser l'única i he de dir que gràcies a la gent de Cultura del Districte i de l'Ajuntament d'aleshores, vam tenir la possibilitat de portar grans figures a les nostres trobades, que van canviar d'emplaçament, d'espai, però no d'idea motora.

La M. Mercè Cruells investigava, en Ramon aportava la dosi de crític literari que ja tenia en aquells tendres anys i jo mateix buscava la punta periodística i social als llibres i els autors que portàvem.

Van desfilar per allà –i pel sopar de gala amb el qual els obsequiàvem després amb la col·laboració d'un conegut restaurant i el Consistori– en Luis Goytisolo i la Montserrat Roig, ja molt coneguda per tots els seus llibres i primers premis. Aquella vetllada fou molt especial, ja que els férem parlar de la seva obra i la imbricació amb la capital barcelonina, i de com les ciutats s'empeltaven dels seus autors i ells i elles de la ciutat, de les diferents ciutats que conformen la gran Barcelona. El mateix que ha passat sempre amb d'altres grans escriptors catalans i barcelonins de naixença o adopció. Fou també especial, perquè quan la Roig emmalaltí pocs anys després i ens deixà a l'edat tan injusta de 45 anys, la recordàrem molt.
Montserrat Roig tocà molts pals i la seva tasca com a novel·lista, on excel·lí, la complementà amb el periodisme i el combat democràtic i feminista. L'any 1961 ingressà a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on va conèixer Maria Aurèlia Capmany, amb qui va establir una amistat que duraria tota la vida.

I a Maria Aurèlia Capmany també la vam tenir en una tertúlia memorable, envoltats de copes de vi, amb una escena preparada com a trobada d'amics més que com a xerrada pomposa. Amb ella, la fanfàrria buida era impossible, i encara menys amb qui l'acompanyà a taula per parlar del gran poeta Joan Maragall: ni més ni menys que Pasqual Maragall, que amb molt de sentit de l'humor com en ell era natural, desgranà anècdotes familiars a dojo del padrí i fins i tot ens obsequià amb un breu recitat de memòria d'un poema que ara, passats tants anys, no puc recordar.

Aquestes tertúlies literàries eren una fórmula insuperable ja en aquella època, els anys vuitanta, adobades a més amb un sopar tranquil que donava sovint més joc que la mateixa tertúlia en una continuïtat relaxada, molt enriquidora i formativa. 

Amb poc espai per a la improvisació, tot plegat era una suma de preparació de l'escena, unes tauletes adients amb copes, ponents disposats i lectura profunda de les obres. No esperàvem d'ells cap dissertació: creàvem preguntes que fossin respostes diferents. Això va sorprendre més d'una vegada els autors, positivament, i va fer créixer paulatinament el nombre d'assistents.

Al cap d'un temps es va acabar, però sempre m'ha quedat aquell record d'una feina constructiva i feta a consciència per conèixer els escriptors i promocionar la seva obra, i abans que res promoure la lectura, el fet literari i la cultura.

Qui sigui partidari del mateix i de les obres col·lectives, ja sap on trobar-me...

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article