Els bombardejos de la Legió Còndor. L'ocupació i retirada de gener de 1939 (i 9)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT, Gent NT

Aquest és l'aspecte que tenia el Raval del Carme en acabar la guerra
Aquest és l'aspecte que tenia el Raval del Carme en acabar la guerra

El dia 14 de gener les tropes en retirada passen per Tàrrega durant tot el dia i fins ben entrada la nit. Es retiren en direcció cap a Guissona i cap a Cervera. També hi ha un gran moviment d'avions de reconeixement enemics i se senten algunes detonacions bastant fortes.

Des de primera hora del matí es bombardeja Tàrrega amb bombes de gran calibre que fan molt mal. Durant el matí, els artificiers de l'exèrcit republicà preparen les càrregues per dinamitar el pont de la carretera a Vilagrassa, el Raval del Carme i la carretera d'Agramunt, que volen a mig matí, alhora s'incendien les cases de cal Pijoan al carrer del Carme, de cal Secanell a l'avinguda de Catalunya i de cal Perenya a la plaça Major. Les famílies de molts ciutadans compromesos ja havien fugit uns dies abans en direcció cap a la frontera.

A 2/4 de 2, uns tocs de campanes avisen de l'arribada de l'exèrcit facciós i tota la població surt al carrer per rebre'ls. El capità falangista José Boixareu Rivera, al capdavant de les forces regulars d'avantguarda indígenes del "4º Tabor de Tiradores de Ifni", és el primer a entrar a Tàrrega acompanyat de les tropes indígenes africanes vestides amb indumentària de guerra nord-africana com la "kandora", el turbant, la "xilaba", el "tarbux" i el "salacot".

"Cuartel general del Generalísimo. Parte oficial de guerra.

En el dia de hoy ha sido coronado el esfuerzo de nuestras armas con la liberación (…) del importante nudo de comunicaciones de Tàrrega. Las poblaciones han recibido a las fuerzas liberadoras con el más grande de los entusiasmos. El número de presos es elevadísimo, sin que haya sido posible su recuento por su cuantioso número… Salamanca, 15 de enero de 1939. III Año Triunfal".

Des de la retirada el fins llavors regidor de l'Ajuntament de Tàrrega Norbert Orobitg escriu: "Estem retirant-nos cap a la frontera. Ells ja estan a punt d'entrar a Tàrrega. No podem fer-hi res. La cinquena columna rep eufòrica els "alliberadors" i la nostra gent fuig espantada, mirant de salvar la pell. La Batalla de l'Ebre ha estat el darrer capítol de la nostra lluita. Quan penso en el que ens ha passat, se'm fa un nus al cervell que no em deixa pensar serenament. Estic desesperat… desesperat… Ara sí que plora i saglota, perdut en el marasme de la seva desesperació impotent, impotent… (De la novel·la inèdita d'en Norbert Orobitg. El Brillante. Pàg. 49). 1

Mentrestant, més al nord, aquell 15 de gener, entre Artesa i Ponts, els nacionals pateixen moltes baixes i no poden avançar. Una resistència numantina a la Serra de Comiols, i a Oliola, manté entretingut i a ratlla el gruix de l'exèrcit franquista durant 14 dies. A Montmagastre 200 soldats republicans són morts i 400 més són fets presoners. En molts indrets els soldats republicans que s'havien rendit són afusellats. Trenta d'ells són assassinats a Vilanova de Meià. 

Entre Guissona i Torà, a Vicfred, el capità feixista que havia ocupat Tàrrega mor en combat el dia 20 de gener quan una Brigada Mixta reforçada amb una Agrupació de Guàrdies d'Assalt defensa des de Palou les seves posicions. A prop de Guissona, la 60a Divisió del 18è Cos d'Exèrcit també participa en la contenció de l'avanç amb els coronels Gregorio Jover i Francisco Galán. Les tropes republicanes aguanten fins a quatre atacs de les tropes africanes fins que es retiren. La prioritat de l'exèrcit republicà era la de protegir la retirada de milers de ciutadans, soldats, dones, homes i infants que marxaven cap a l'exili. Calia resistir i retardar com fos l'avanç de les tropes feixistes. El 26 de gener les tropes franquistes que avançaven per la costa entren a Barcelona. A la Segarra i al prepirineu encara es combat ferotgement.
I fins aquí el darrer capítol d'aquesta sèrie. Seguirem parlant de la guerra i de la postguerra en propers escrits que ara es troben en procés de documentació. 


1 Tàrrega 1939-61. 'Aproximació a la repressió, l'exili i la vida quotidiana'. Per Núria Bonet Baqué, Amanda Cardona Alcaide i Gerard Corbella López. 'www.tarrega1939.cat'. Museu Comarcal. Ajuntament de Tàrrega. Tàrrega març de 2008.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article