Animac ha arribat enguany a la 23a edició, tot un èxit

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT, Gent NT

Animac ha arribat enguany a la 23a edició, tot un èxit
Animac ha arribat enguany a la 23a edició, tot un èxit | Animac

Enguany va començar el dijous 21, amb homenatges als grans de l'animació stop-motion, aquella tècnica en la qual els fotogrames s'han creat a partir d'imatges reals. L'stop-motion es fa servir per produir moviments animats de qualsevol objecte, tant si és rígid com modelable: és molt coneguda amb ninots articulats, personatges creats amb plastilina... també es desenvolupen animacions força interessants amb altres materials, com ara la sorra, els retalls de paper o els guixos sobre terra i parets.

El director i cofundador de l'emblemàtic estudi d'animació stop-motion britànic Aardman Animations, Peter Lord, ha recollit el premi Honorífic d'Animac 2019 per la trajectòria de la productora, que amb 10 nominacions als premis Oscar ha recollit fins a 4 estatuetes.
 Aardman Animations va ser fundada l'any 1972 per Peter Lord i David Sproxton i és mundialment coneguda per personatges com Wallace i Gromit o El Xai Shaun i per llargmetratges familiars de culte com Chicken Run (2000) o Pirates! (2012), tots dos dirigits per Lord. Uns anys abans d'aquest boom internacional, Peter Lord va alçar-se com un dels autors de curtmetratges més innovadors dels 80 i els 90 i avui és un dels grans referents mundials de l'animació. 

En una masterclass que es va fer curta va mostrar alguns exemples de les seves obres i amb ironia perfectament britànica va anar explicant plantejaments del seu estudi per acabar responent un seguit de preguntes del públic que omplia a vessar el gran auditori de la Sala 1 de la Llotja.

Encara ressonen les cleques de tot el públic amb els Pirates del film del mateix nom, on una colla d'arreplegats fa costat al seu Capità per guanyar el Premi al Millor Pirata de l'any, amb l'inestimable ajut d'un tal Charles Darwin, d'un simi seu llestíssim que sempre parla amb rètols de cartró, i lluitant contra una Reina Victòria convertida en malvada depredadora d'espècie rares i protegides, per "Épater les bourgeois". 

El seguit d'activitats fou frenètic, amb un públic que fa petites les instal·lacions i que gaudeix de cada sessió, cada curt, cada taller o cada entrevista o masterclass. Vam poder assistir també a la masterclass de la directora, productora i guionista especialitzada en animació stop motion la finlandesa Katariina Lillqvist. Aquesta gran artista ha rebut el premi Animation Master d'Animac 2019 per ser una de les animadores independents europees més destacades.

En les seves pel·lícules i projectes, Lillqvist sovint estudia la mentalitat europea a través de traumes, temps de guerra i qüestions minoritàries. Ha estat retratant els destins dels fills de Sarajevo, la posició de les comunitats gitanes a l'Europa canviant, la desaparició de les cultures tradicionals de les petites tribus del nord i la vida quotidiana de la gent comuna a la seva ciutat natal de Tampere durant la Guerra Civil finlandesa i els foscos anys trenta.

Vam poder gaudir d'alguns dels seus curts així com de fragments de documentals, com el que ens parlava de l'arribada de romanesos a Finlàndia i de la seva lluita per no perdre la cultura nadiua. Ens va parlar del seu amor per les músiques, bàsiques en l'estructura dramàtica dels seus films, i de la seva recuperació de rondalles, contes populars i danses quasi oblidades. També ens parlà de les seves problemàtiques amb la censura, en quasi tots els temps, i ens va explicar, com a primícia, el projecte que té entre mans: un curt ambientat a Barcelona, que ens explicarà les coses que li passen a un torero a l'atur –estava al dia de la prohibició de les curses de braus a Catalunya– i els escarafalls que fa en una taverna... fins a l'aparició de Putin. Evidentment, va ser un dels moments de la vetllada amb grans aplaudiments i riallades per part dels assistents.

Podem destacar de l'obra de la Lillqvist dins d'aquesta visió retrospectiva dels temps de guerra un deliciós i corprenedor curt, en el qual una dona, farta d'esperar un home que té fotografiat amb uniforme militar, va a la seva recerca. Arriba al front de guerra i a una tenda on jeuen els ferits agonitzant, sota la vigilància de la Parca, que quan correspon, talla una flor que tenen al capçal del jaç i moren… essent condecorats en aquell mateix moment amb una medalla per un greixós i somrient monarca. Personatge aquest que acaba amb les cames tallades –amb la dalla que la dona demana a la Parca– per poder recosir-ne la part de baix a les cames amputades del marit de la dona… i salvar-li la vida amb un simple sargit. Tot un símbol, tota una presa de postura.

Humor, missatge, sessions per als més petits, atenció a les minories, als futurs talents, als curts més profunds o filosòfics i les innovacions: una trobada que ningú no s'hauria de perdre i que ens ha d'omplir d'orgull. Animac? Vine, 2020!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article