La vitamina C i els refredats

La salut és cosa de tots

per CAP de Tàrrega

Firmes NT

La vitamina C i els refredats
La vitamina C i els refredats | Adam Śmigielski on Unsplash

DR. JOSEP M. SOLÉ - EAP Tàrrega

La vitamina C o també anomenada àcid ascòrbic o ascorbat és la vitamina que es relaciona amb l'augment de les defenses davant de les afeccions virals com són els refredats i la grip.

El 2013, una revisió sistemàtica d'estudis i assajos publicats i que van utilitzar dosis de vitamina C d'almenys 200 mg/dia, va trobar que els suplements de vitamina C no prevenen els refredats en la població general, però redueixen a la meitat el risc de refredat comú i altres afeccions virals en les persones exposades, escurçant la durada en un 8% en els adults i fins a un 18% en els nens, i reduint la gravetat dels símptomes. La vitamina C és un antioxidant excepcional en les reaccions intra o extracel·lulars.

La vitamina C és la més fràgil de les vitamines, la més sensible als processos de llum i calor i com que els humans i els primats no la poden sintetitzar, l'han d'aconseguir amb la dieta consumint fruites i verdures.

 

Fonts de vitamina C

La millor és la vitamina C natural i orgànica que té una absorció més alta que la vitamina C química. Es troba a tots els vegetals, principalment els de més color (vermell i verd), en totes les fruites i verdures (principalment crues) i en menor grau quan estan cuites. On n'hi ha més és a les fruites àcides (groselles, gerds, nabius, maduixes). També en fruites exòtiques com kiwi i mango.

 

Funcions de la vitamina C

  • Participa en la cicatrització de les ferides.
  • Participa en la síntesi del col·lagen i de la carnitina.
  • Participa en la síntesi de les hormones suprarenals i amines vasoactives.
  • Participa en el metabolisme de fàrmacs, del ferro, dels folats...
  • Participa en l'activitat dels leucòcits de la sang i la resistència a la infecció.
  • Augmenta les defenses i equilibra el sistema immunitari.
  • Augmenta la mobilitat dels neutròfils (quimiotaxi).
  • Augmenta la "fagocitosi": així es poden destruir els gèrmens patògens.
  • Augment d'IgM, anticossos de primera línia de defensa.
  • Augmenta la producció d'interferó: és un senyal d'alarma que posa en marxa les defenses.
  • Augmenten les gamma globulines.

És una vitamina molt sensible i s'oxida amb facilitat, així com el fet de pelar una taronja o tallar un enciam ja deixa la vitamina C al descobert, la calor també. Quan es cuina un vegetal es pot perdre fins a un 40% de vitamina C, la llum també, deixar les verdures massa estona en remull també fa perdre vitamina C. Com més dies faci de la recol·lecció de la verdura, pitjor. Amb la congelació també se'n perd, igual que amb la pasteurització de la llet, per això el més interessant és prendre els sucs de fruita fresca.

 

Carències

Es poden trobar persones que els manca vitamina C per:

  1. Falta d'ingesta, per no menjar fruites o verdures.
  2. Poca absorció: diarrea, gastrectomia, enterotomia.
  3. Augment de les necessitats diàries en casos com: la tercera edat, durant l'embaràs i la lactància, persones amb estrès crònic, fumadors, alcohòlics, viure en zones molt contaminades, els consumidors habituals de fàrmacs (cortisones, anticonceptius, tranquil·litzants, aspirines), els que fan dietes molt carnívores de poc vegetal i molta conserva.

 

Símptomes carencials

Es poden trobar persones amb alteracions com: 

  • Genives sagnants (principalment al rentar-se les dents). Hematomes, petèquies, ruptures de capil·lars. Astènia.
  • Retards en la cicatrització. Arrugues prematures.
  • Reblaniment ossi. Anèmia ferropènica. Pèrdua òssia de calci i de fòsfor.
  • Escorbut.

 

Quanta vitamina C es necessita

Tot està en funció del que es vulgui aconseguir. Prendre 30 o 60 mg de la CDR assegura sols que no s'agafarà escorbut. S'han fet molts experiments amb animals amb dosis molt altes de vitamina C i s'ha vist una qualitat de vida molt més bona i òptima. Molts especialistes diuen que cal una ingesta de vitamina C propera al nivell de saturació. I sembla que aquesta idea és extrapolada i compartida, per molts, també a nivell humà. 

Per tant, es necessita la suficient vitamina C per assegurar una concentració òptima als teixits. Així, si es vol gaudir d'un estat de salut superior al que suposa limitar-se a evitar l'escorbut, cal consumir dosis molt més altes. Sembla que una concentració de 200 mg/dia podria ser raonable, malgrat que per a molts individus encara seria insuficient: fumadors, persones estressades, al·lèrgiques, diabètics. 

Per exemple, hi ha estudis que han demostrat que prendre 1 gram al dia de vitamina C redueix molt el colesterol i que si es deixa la complementació es recuperen, un altre cop, els nivells alts de colesterol.

Linus Pauling (1901-1994) fou un físic i químic nord-americà guardonat l'any 1954 amb el Premi Nobel de Química, esdevenint el químic més influent del segle XX i un dels científics més importants de tots els temps. També l'any 1962 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau. Es parla d'ell en referència a molts estudis que fan referència a la vitamina C, dosis altes i diversos llibres que publicà tot creant molta controvèrsia amb megadosis de 18 a 200 grams al dia de vitamina C. I era un convençut de l'eficàcia de la vitamina C, tant a nivell preventiu de refredats com curatiu. 

Resumint, pot ser que amb 60 mg sigui suficient per evitar l'escorbut, que per tenir una salut òptima ens faci falta una dosis entre 500-1.000 mg i en malalts greus 10-20 g al dia i que s'absorbeix en la seva totalitat. Cal valorar aquelles situacions ja comentades que requereixen una aportació extra. Hi ha molta evidència i se sap que el consum de vitamina C és molt segur, fins i tot en ingestes més elevades que la CDR i tampoc no s'han observat efectes secundaris amb dosis altes donades molts anys. La majoria de vitamina C sobrant s'elimina per l'orina.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article