Els bombardejos de la Legió Còndor. Tràgic Cap d'any (7)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT

Croquis de situació de l'Aeròdrom de Tàrrega
Croquis de situació de l'Aeròdrom de Tàrrega | Arxiu del Servicio de formación del Nordeste de España (SIFNE)

El dia 31 de desembre de 1938, feia més d'una setmana de l'inici de la campanya d'ocupació de Catalunya per part de l'exèrcit franquista. Una ofensiva que s'havia dissenyat per ser ràpida i provocar el caos i la desbandada immediata de l'exèrcit republicà arreu del front.

Amb l'ofensiva, arribaren puntuals els bombardejos sobre les poblacions properes al front, i entre elles Tàrrega. La ciutat i els seus ciutadans van patir-ne intensament les conseqüències. L'alcalde Joan Sasplugas Arquès s'adreçava als targarins el vespre del 21 de desembre, amb aquestes paraules:

"Avui ha tingut lloc sobre aquesta ciutat, altra criminal agressió de l'aviació feixista, que amb més intensitat ha bombardejat, causant víctimes i destrosses. Expressem la nostra condolença per aquests bàrbars atacs contra la pacífica població, immolant vides inocents i produint estralls. L'Ajuntament condemna l'agressió i es manté amb la serenitat i fermesa, en l'esperit de lluita contra els invasors, aguantant amb valentia al seu lloc, amb la fe en la victòria i servant la unitat amb l'heroic Exèrcit Popular."

Malgrat l'ofensiva aèria i d'artilleria, i malgrat els milers de víctimes, les defenses del front del Segre van aguantar la primera escomesa. La premsa internacional parla a finals d'any del fracàs de l'atac feixista i de l'heroica resistència de Catalunya. Hitler i Mussolini demanen explicacions a Franco, i aquest pressiona els seus comandaments i aliats militars, per intensificar l'atac i trencar el front, costi el que costi.

A primera hora del dissabte dia 31 de desembre, una gran ofensiva aèria, formada per vint-i-quatre avions de bombardeig alemanys, nous de trinca, Heinkel He-111 i dos avions de bombardeig Dornier Flugzeugwerke Do-17, de la Legió Còndor de la Luftwaffe Nazi, ataquen diversos objectius militars, logístics i de subministres a la carretera entre Agramunt i Tàrrega. Un dels seus objectius és l'Aeròdrom de Tàrrega, un camp d'aviació poc operatiu, destinat a socors i emergències, situat a prop del Mas de Colom, al terme municipal d'Altet.

Abans de tornar cap a la seva base a la Sénia, la formació aèria es dirigeix cap a Tàrrega i s'acarnissa amb el nucli antic de la ciutat, i bombardeja les cases de la plaça de Sant Antoni, carrers de la Font, de les Sitges, d'Agoders i la fàbrica de filferro situada a l'actual carrer de Joan Maragall. Al carrer de la Font s'ensorra la casa de Cal Sanou, al celler de la qual s'havien refugiat diverses persones que van quedar atrapades i malferides. Bona part del nucli antic va quedar completament desfigurat.

Les divuit víctimes mortals registrades d'aquell tràgic cap d'any van ser:

  • Adelaida Sunyer Pera de 45 anys.
  • Dolors Morros Sunyer de 17 anys.
  • Teresa Mas Bosch de 68 anys.
  • Manuel Amargós Cercós de 14 anys.
  • Josep Dalmau Borràs de 60 anys.
  • Dolors Bautista Escudé de 57 anys.
  • Francesc Bautista Hernández de 13 anys.
  • Magdalena Castelló Pèrez de 45 anys.
  • M. Àngels Solé Porta de 94 anys.
  • Teresa Pagès Culleré de 62 anys.
  • Rosa Cunillera Pagès de 22 anys.
  • Maria Domingo Amenós de 64 anys.
  • Alfons Domingo Mitjans de 6 dies.
  • Margarida Tasies Vila de 65 anys.
  • Isabel Tudela Gatius de 50 anys.
  • Milagros Curia Tudela de 13 anys.
  • Refugiat de Barcelona de 18 anys.
  • Soldat no identificat.

Unes setmanes abans, la desgràcia ja s'havia abatut sobre el barri de l'Hospital. Una bomba de mà abandonada en un refugi va esclatar, i va ferir les nenes Ramona Camps Massons, Ramona Castellana Prats, Lídia i Carme Solé Bellet, i Ramona Ribelles Capdevila aquesta darrera, fou ferida de gravetat a qui s'hagué d'amputar la mà dreta i l'ull esquerre.

Al proper escrit encararem els darrers 15 dies de la guerra a Tàrrega. Parlarem del protagonisme de les dones targarines que, lluny de fugir de la ciutat, es van mantenir al seu lloc durant els pitjors dies de la guerra.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article