Interrogants no, gràcies

La silueta d'un nen llegint un llibre
La silueta d'un nen llegint un llibre | Aaron Burden on Unsplash

Editorial

LOURDES CARDONA

Tots ens podem equivocar, tots podem tenir un mal moment. És cert. Però en el meu marc mental, com en el de moltíssima gent, els abusos (de cap mena i encara menys a infants) no s'adiuen a la definició de "mal moment". Li ho van deixar ben clar desenes i desenes de tuitaires a l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol (i de retruc a tot el clero). Tant, que va mirar d'apagar l'incendi que havia generat amb un comunicat hores després. Però el mal ja estava fet i les paraules amb què mirava d'apaivagar les flames encara posaven més llenya al foc.

Per desgràcia, la patinada de l'arquebisbe Pujol no és l'única que ha tingut l'Església en un assumpte tan greu com els abusos sexuals a menors que han comès molts religiosos arreu del món. Els darrers anys s'han destapat tants i tants casos de pederàstia entre el clergat que han fet trontollar la reputació d'aquesta institució mil·lenària.

Gestionar aquest mal i fer net és tan complicat com necessari. Convé passar pàgina, però no podem fer-ho des de l'oblit sinó reconeixent el patiment de les víctimes i fent-los justícia

L'Església ja fa temps que hauria d'haver fet l'exercici de posar-se davant el mirall per mirar als ulls els seus dimonis, per molt escabrós que li resulti. Per això celebro el comunicat emès aquest dimarts pels bisbes catalans, mitjançant el qual demanaven perdó i es comprometien a "investigar tots els fets del passat, eliminar la tolerància o encobriment i ajudar les víctimes". Al meu gust arriba tard, massa; però arriba i en això m'agradaria fixar-me. 

Diuen els bisbes catalans en la nota conjunta emesa després de la reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense celebrada a Tiana durant dos dies, que senten "vergonya i dolor" pels abusos a menors. La mateixa indignació i mal que sentim la resta de la societat. 

Per tant, si les seves paraules tenen voluntat real d'atacar el problema des de l'arrel i són més que bona voluntat, jo els estendria la mà per treballar plegats. Avui ja no hi ha marge per al secretisme i el corporativisme. Cal respondre tots els interrogants que sorgeixin, encara que les respostes que generin no agradin, encara que posin en perill la fe de molts feligresos; potser així molts altres la recuperaríem.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article