La creu de la discòrdia

Les obres de la plaça Major durant la setmana passada, amb la creu de terme al fons
Les obres de la plaça Major durant la setmana passada, amb la creu de terme al fons | Jaume Solé

Editorial

LOURDES CARDONA

Les darreres setmanes, i mesos, ha fet parlar, i no pas poc. Tothom hi diu la seva sobre la necessitat i/o conveniència de reubicar la creu de terme de la plaça Major. Però la cosa ve de lluny. 

El primer cop que algú l'assenyalava (almenys que jo recordi i penseu que vaig arribar a Tàrrega a finals del 2014) fou el febrer del 2016, quan la CUP reclamava la retirada d'una trentena de símbols franquistes que quedaven a la ciutat; entre els quals, la peanya de la creu de terme. Però el caldo d'aquest debat s'ha intensificat des de l'agost passat quan, arran de la reforma integral de la plaça, El Rostoll argumentava que calia considerar-la un monument franquista. A l'octubre, el consistori anunciava que mantindria la creu on és tapant-ne la inscripció franquista del basament. Decisió que l'Ajuntament assegura que havia pres després de consultar una comissió d'experts formada per representants dels grups polítics, historiadors i entitats locals. Aquestes, però, acusen l'equip de govern d'haver decidit de forma "poc transparent", acusació que l'alcaldessa nega fent referència a la comissió que hem esmentat.

Sigui com sigui, diverses associacions, sota el paraigua d'AgEnTa, van impulsar unarecollida de signatures per forçar el consistori a convocar una audiència pública sobre la creu de la discòrdia. Van aconseguir el mig miler de firmes necessari en una setmana i l'Ajuntament anunciava que convocaria la reunió que demanaven (vegeu de Crònica Local del setmanari corresponent al 25 de gener). 

El debat promet. Hi ha opinions per a tots els gustos, fins i tot n'hi ha que sostenen que no n'hi ha prou amb canviar-la de lloc sinó que cal retirar-la. Per això tinc clar que, es faci el que es faci amb la creu, no plourà al gust de tothom i l'Ajuntament haurà d'entomar noves crítiques. Malgrat això, el que cal és prendre una decisió havent escoltat totes les opinions i d'acord amb el parer de la majoria, només així la resolució que prosperi tindrà la legitimitat òptima. Atenent l'enrenou que genera, em demano si som en aquest punt.

Cert és que la ciutadania deleguem la presa de decisions en els nostres representants polítics cada cop que som cridats a les urnes, però en ple segle XXI ja no ens conformem només amb això. Les pàgines que hem omplert parlant de la creu de terme, que és a la plaça Major des dels anys 1950s, en són un exemple.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article