Nadal en present

Decoració nadalenca
Decoració nadalenca | Joanna Kosinska on Unsplash

Editorial

LOURDES CARDONA

Abans de ser mare o de formar la meva família amb el Xavi les festes de Nadal no m'agradaven especialment. Encara ara no sé ben bé per què, però em posaven trista. Res més lluny del que passa ara, que les visc des d'una nova perspectiva.

Un panorama "diferent" que descobria el Nadal del 2004, quan el Xavi i jo vam posar la primera pedra de la nostra relació. Des d'aleshores, plegats, hem dotat el Nadal de nous significats. Avui les festes que arriben per a mi són sinònim de felicitat; però no en majúscules (no us penseu que tot són flors i violes al meu voltant) sinó la de les petites coses, la de la companyia dels teus.

Sóc conscient que això podria tornar a canviar en qualsevol moment: com viu el Nadal qui ha perdut l'amor de la seva vida? Com passa les festes una mare que ha hagut d'enterrar un fill? Com pot tornar a tenir sentit el Nadal quan ja no el pots compartir amb la mare? Com viu aquestes celebracions qui tem que siguin les darreres al costat d'aquells que estima? Com les passen els que són lluny de casa i dels seus o pitjor encara, els tenen a prop però no els poden abraçar?

Són preguntes que em ballen pel cap, però procuro no parar-hi gaire atenció per evitar que la por es mengi la felicitat del dia a dia. Miro de viure connectada al present per assaborir-lo al màxim. N'hi ha que en diuen mindfulness. Jo ho atribueixo que sóc una persona pràctica i a la vida que tinc en aquests moments, que m'ho posa fàcil. Ja hi va haver un temps que vivia condicionada per la foscor del passat i el neguit del futur, sabeu de quina sensació us parlo, oi? Hi ha situacions en les quals decaure, enrabiar-se, qüestionar-ho tot... no només és lícit sinó necessari, és essencial per progressar, que és precisament el que ens convé a tots, tant si ens atrevim a dir que som feliços com si no podem. 

Per això, malgrat que a Ses Majestats els demanaria moltíssimes coses (ara fa un any els demanava, en resum, obrir els ulls que fossin per resoldre fent política un problema polític i no em sembla que hi paressin atenció), em limitaré a demanar-los salut i paciència per encarar el 2019, que essent any d'eleccions (i a les portes del judici del procés) als periodistes sempre ens ve bé. Bones festes a tothom (i una especial abraçada als qui patiu). 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article