Com les gasta el càncer

Una noia amb un llaç rosa a la cua mirant l'horitzó
Una noia amb un llaç rosa a la cua mirant l'horitzó | Tamara Bellis on Unsplash

Editorial

LOURDES CARDONA

N'havia sentit a parlar molts cops, però em semblava una malaltia llunyana. Però tot va canviar l'11 de febrer de 2008. Ho recordo perfectament: feia molt de fred i la boira ens enterbolia les idees; aquell 11 de febrer vam rebre una de les galledes d'aigua freda més difícils d'entomar de les nostres vides; aquell dia els ulls del meu sogre s'ompliren d'una grisor entranya que ja no l'abandonaria fins que el 27 d'abril del 2009 es tancarien per sempre. L'11 de febrer de 2008 el càncer trastocava les nostres vides.

Aquella jornada els eficients guaites d'Érase una vez... la vida, la meva sèrie d'animació preferida, queien del pedestal on els tenia des que era una nena i, com tots nosaltres, s'estimbaven contra la crua realitat. Empreníem un camí dur, incert i ple de contradiccions, amb molts moments de tristesa i dolor agut perquè el càncer ens prenia a poc a poc el Josep i altres instants de complicitat i amor d'allò més intensos, ja que aquesta maleïda malaltia ens donava l'oportunitat de teixir nous vincles, tan indispensables com eficaços per tenir forces per encarar l'endemà.

Aquell 11 de gener descobríem el significat de la paraula càncer fil per randa, un significat diferent, que varia en funció de la relació que hi tinguem cadascú. Per a nosaltres el càncer és un final desolador, ja que ens va prendre el Josep (el marit, el pare, el fill, el sogre...); però sabem que pot escriure finals feliços.

Cloendes esperançadores com les que de ben segur escoltarem diumenge durant La Marató de TV3, enguany dedicada al càncer, una malaltia que patirà un de cada dos homes i una de cada tres dones al llarg de la seva vida. La possibilitat que hi haguem de conviure és tan elevada que estic segura que la recaptació d'enguany res envejarà les assolides en les altres edicions dedicades a una afecció que és la primera causa de mort entre els homes i la segona en les dones. Com que ens pot tocar de prop a tots, TV3 ha dedicat al càncer les edicions dels anys 1994, 2004 i 2012, durant les quals va recaptar més de 24 milions d'euros, la meitat en La Marató de fa 6 anys. Enguany hi tornarem, serem molts els que posarem el nostre granet de sorra per ajudar a fer que algun dia ningú més hagi de conèixer com les gasta el càncer.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article