Cultura i sentit de l'humor, un binomi tan ric com necessari

El pianista Antoni Tolmos durant la seva actuació
El pianista Antoni Tolmos durant la seva actuació | Jaume Solé

Editorial

LOURDES CARDONA

Si em demanéssiu resumir la gala de lliurament dels Premis Culturàlia 2018 en dues paraules, escolliria solemnitat i humor, els dos contrapunts d'un mateix esdeveniment que reivindicava la cultura en general, i la catalana en particular, amb altes dosis de sentit de l'humor (tan necessari en moments difícils).

Només començar els presentadors, Marina Casteràs i Albert Obach, acompanyats per una veu virtual, van arrencar uns quants somriures entre els assistents tot fent referència als nostres "estimats" microtalls que tant donen de si al grup "No ets de Tàrrega" de Facebook.

Ja ho veieu, el Centre Cultural potser no hi té presència, però està al cas de tot el que se'n diu a les xarxes socials i fa un exercici de responsabilitat en fer seves les reivindicacions d'una major paritat que s'hi ha reclamat. Ho va deixar clar Antoni Palou, director dels guardons, i des d'aquí aplaudeixo les seva paraules.

El seu discurs, com el de Pep Vall, president de l'entitat, com el que faria més endavant l'alcaldessa Rosa M. Perelló, van oferir el to solemne que una gala que distingeix el compromís i el mèrit de persones i entitats vers la cultura mereix.

Més emotives i disteses foren les al·locucions dels guardonats, que van optar per adreçar-se de cor al públic sense aparcar el seu tarannà reivindicatiu. Entre anècdotes d'infantesa i joventut, el guionista Jordi Serra va fer una crida a defensar els mitjans públics en temps complicats; Adelais de Pedrolo va teixir un discurs farcit de les paraules del seu pare, l'obra del qual parla per si sola; el músic Eduard Boleda va presentar la seva viola abans de lloar la pau i la llibertat interpretant 'El cant dels ocells'; l'activista cultural Miquel Torres va afirmar sense embuts que "la cultura catalana no pot fer un pas enrere", i l'escriptor Sergi Pàmies va posar en valor el llegat lleidatà que li va deixar la seva mare en morir en un discurs "improvisat".

Tot plegat, discursos amb una evident connexió entre emocions i cultura; com ho era també en l'actuació del pianista Antoni Tolmos per cloure la vetllada i amb la qual ens va demostrar el gran poder que té la música.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article