La cara més fosca del masclisme

Una dona plorant davant un mirall
Una dona plorant davant un mirall | Kevin Laminto on Unsplash

Editorial

LOURDES CARDONA

Les xifres sobre violència masclista d'aquest 2018 posen els pèls de punta. Podeu accedir a la pàgina web del Departament d'Interior i comprovar-ho amb els vostres propis ulls. Fins al 23 d'octubre, 6 dones han mort a mans de la seva parella o exparella (només una de les quals havia denunciat qui acabaria essent el seu assassí), però moltíssimes més han patit els efectes del masclisme més ranci i caduc. En el que va d'any, els serveis d'atenció a les víctimes d'aquesta xacra social han atès més de 9.700 dones. 9.762 dones han demanat ajuda i han estat detinguts 4.168 homes, 26 dels quals eren menors.

Aquestes xifres m'esgarrifen, com a dona i com a mare, i em sembla que haurien de, com a mínim, preocupar tots i cadascun dels membres de la nostra societat. Malgrat que fa anys que en parlem, tot i que fa anys que treballem per eradicar no només la violència vers les dones (jornada que es reivindica cada 25 de novembre) sinó també el masclisme del nostre entorn, no ens n'acabem de sortir. Fem passos endavant, però les xifres ens recorden que no ens podem relaxar sota cap concepte.

Avui dia tenim nens que no entenen que el seu avi depengui de la seva àvia per comprar-se roba i que es demanen per què el seu pare confia a la seva mare bona part de les feines de casa quan tots dos treballen; però continuem tenint nens que amenacen nenes perquè els facin un petó o que critiquen els seus companys si s'estimen més compartir jocs amb les seves companyes que amb ells, per exemple. 

Hi ha qui pot pensar que són coses de nens (potser no cal donar-hi més importància de la que té), però és just durant la infantesa que es posen els fonaments de qui serem d'adults. A mi em sembla que el més sa és aprofitar situacions com aquestes per fer-ne pedagogia i educar els nostres infants en la igualtat.

Com qualsevol mare i pare, no vull que ni la meva filla ni el meu fill tingui res a veure amb les estadístiques sobre violència vers les dones i, malgrat que nosaltres ens comprometem a fer tot el que puguem i més per evitar-ho, som conscients que no depèn només de nosaltres. Per això demanem totes les complicitats possibles per esborrar la cara més fosca del masclisme del mapa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article