Tallar el bacallà més enllà de la cuina

Anna Giribet
Anna Giribet | Jaume Solé

Editorial

LOURDES CARDONA

Ser la primera fa "por, respecte i il·lusió, tot alhora", com bé assegura Anna Giribet a l'entrevista publicada al diari Segre la setmana passada arran que es fes públic que qui ha estat mà dreta de Jordi Duran havia resultat guanyadora del concurs públic per rellevar-lo.  

Giribet ja té el mèrit de ser la primera dona que ocuparà la direcció artística de FiraTàrrega en els 38 anys d'història del certamen (recordem que prendrà possessió del càrrec l'1 de gener). Però... a quina de nosaltres ens agradaria que se'ns recordés "només" per ser la primera i no per la feina feta (amb encerts i errors)?

És d'hora per parlar de com serà la Fira del 2019, però el fet que el projecte presentat per aquesta economista i gestora cultural de Vilanova de Bellpuig comencés amb uns dels versos de la poetessa Maria-Mercè Marçal més coneguts ("A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."), fa que prometi. Per això estic segura que l'Anna aconseguirà que li pengem moltes més medalles. 

De moment, ha aconseguit que la seva fos la proposta més atractiva per al jurat del primer concurs públic per escollir el director artístic d'un dels certàmens dedicats a les arts escèniques més prestigiosos de Catalunya, que va apostar per ella (com ja havia fet el seu predecessor en la cloenda de FiraTàrrega d'enguany) per unanimitat; mèrit que Giribet comparteix amb l'equip que ha format part de la Fira els darrers vuit anys. Enhorabona Anna!

Com a dona em fa feliç observar que avancem, que el panorama canvia i que les dones (encara que sigui de mica en mica) guanyem pes tant en l'escena cultural catalana com en altres àmbits (sense pensar-hi gaire em ve al cap el nomenament de Rosa M. Perelló primera presidenta de la Diputació de Lleida, per exemple). Segur que ben aviat s'incrementarà el nombre de dones amb carreres brillants que pugin dalt un escenari per recollir un guardó que els reconegui els mèrits. Somio en el dia que deixem de demanar-nos #Onsónlesdones? Les dones tallem el bacallà més enllà de la cuina i la societat n'ha de ser un reflex fidel.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article