Fer safareig al segle XXI

Eines per fer la bugada en un safareig
Eines per fer la bugada en un safareig | Jennifer Burk on Unsplash

Editorial

LOURDES CARDONA

Fer safareig vol dir "haver-hi xafarderies, enraonies, comentar alguna cosa públicament", segons el Diccionari de la llengua catalana. Dit així perquè antigament els safareigs públics eren un dels espais (sinó el que més) on es feia petar la xerrada comentant totes les xafarderies que ens puguem imaginar.

Avui dia això de fer la bugada fent-la petar és història, però no posar el nas en assumptes aliens. Al segle XXI continuem tafanejant, però no només ho fem cara a cara prenent un cafè o una cervesa sinó que també ho fem en un espai en el qual, tot sovint, no som conscients de la repercussió que pot arribar a tenir el que hi aboquem: les xarxes socials.

Quantes vegades, a cop calent, hem publicat una piulada que més endavant hem esborrat? Quants de nosaltres ens hem quedat de pedra en descobrir fins on ha arribat un post que hem compartit a Facebook? Quants cops ens hem penedit d'haver dit res? Quants de nosaltres hem compartit una informació sense preocupar-nos de comprovar si era certa? Cap de nosaltres podria tirar la primera pedra, perquè tots, un moment o altre, haurem pecat d'ingenus o innocents. 

Però això que com a individus se'ns podria perdonar és inadmissible quan es parla en nom d'un col·lectiu, entitat, administració... perquè quan parlem més del compte a les xarxes socials, un potentíssim altaveu, podem fer un mal irreparable. Segur que a tots ens ve al cap algun exemple del que us comento.

És cert que no tothom fa el mateix ús de les xarxes, però ningú queda exempt d'assumir amb responsabilitat les seves paraules; no oblidem que en comunicar-nos mitjançant les xarxes, malgrat ho fem a cegues, parlem en públic i en veu alta. Caldria aplicar la màxima que no hem de d'escriure-hi res que després no fóssim capaços de defensar de viva veu. Si no n'estem segurs, més val que traguem les mans del teclat i ens abstinguem, més encara si el que diem afecta tercers! 

Quan ens equivoquem, que podem fer-ho com a humans que som, no s'hi val a matar el missatger tot atribuint-li el demèrit com fan els nens petits, sinó que cal entonar el mea culpa i prendre'n nota per no repetir el mateix error. Fer safareig amb les eines del segle XXI requereix molta més responsabilitat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article