La confiança en la Justícia, tocada de mort

Un clauer en forma de casa
Un clauer en forma de casa | Rawpixel on Unsplash

Editorial

LOURDES CARDONA

Sóc de les que creu que la confiança és fonamental en totes les relacions: amb la parella, la família, els amics, els companys de feina... Confiar, tenir fe, en qui ens envolta ens facilita la vida, que ja és prou complicada per si sola. Heu provat de viure mirant de reüll tothom? Oi que és esgotador i malsà?

Ara bé, la confiança no tan sols ha de regir les relacions personals, sinó també el tracte amb les institucions. Quina mena de societat seria la nostra si els individus no ens refiéssim dels estaments que han de garantir els nostres drets com a ciutadans?

Això passa avui dia, per exemple, amb la Justícia. El seu prestigi està gairebé tocat de mort i, lluny de remeiar-ho, a cada dia que passa la ferida s'agreuja. La situació d'inseguretat generada arran de la sentència del Tribunal Suprem (TS) que dictaminava que les entitats bancàries, i no els clients, són les que han d’abonar l’impost d’actes jurídics documentats derivat dels préstecs hipotecaris n'és el darrer exponent.

La decisió del president de la sala del TS de suspendre la sentència l'endemà mateix que es fes pública, per als qui som inexperts en la matèria (una majoria de la gent m'atreviria a dir) llença el missatge que la judicatura és més sensible a protegir els interessos dels bancs que no pas els dels ciutadans

Segurament fem un còctel perillós amb ingredients que no lliguen de cap manera, però els "in-puts" que rebem els ciutadans posen sobre la corda fluixa el prestigi del sistema judicial. Sentències que comprometen els poderosos que se suspenen "ipso facto" (és el cas de l'esmentada més amunt), sentències que reconeixen delictes però que n'absolen els autors perquè consideren que els fets han prescrit (com la primera sentència sobre nens robats a Espanya), sentències que corroboren que determinats partits polítics són sinònim de corrupció institucional (tal com recull la sentència del cas Gürtel),  sentències (com la de La Manada) que deixen lliures agressors sexuals i confinen la víctima... són la pitjor carta de presentació de la Justícia espanyola.

Potser el sistema resti indemne i funcioni com s'espera que ho faci en molts altres casos que desconeixem, però la mala premsa que en fan casos com els esmentats el qüestionen seriosament.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article