Gran Recapte

On són les dones?

Persones caminant per un carrer
Persones caminant per un carrer | John Simitopoulos on Unsplash

Editorial

LOURDES CARDONA

Hi he donat tombs i més tombs durant tota una setmana i finalment m'he decidit a posar sobre el paper un fet que em crida l'atenció. Demano disculpes si ofenc algú amb l'escrit d'aquesta setmana; però com a dona crec que és la meva obligació reivindicar el paper que fan, de forma més o menys silenciosa, tantes i tantes dones arreu, a Tàrrega també.

M'explico. La setmana passada en la presentació dels Premis Culturàlia 2018 em va cridar l'atenció que, després d'una gala amb forta presència femenina l'any passat (que premià la periodista Carme Clèries i en la qual van intervenir Sònia Rubió, parella del desaparegut Joaquim Capdevila, i l'aleshores presidenta del Parlament Carme Forcadell), enguany tindríem una vetllada on els homes serien els protagonistes. 

Pel que sabem fins ara, l'única dona que trepitjarà l'escenari del Teatre Ateneu el vespre del 24 de novembre, a banda de la presentadora, serà Adelais de Pedrolo Fabregat, que recollirà el guardó a la Fundació que lidera per promoure la figura i l'obra del seu pare, l'escriptor Manuel de Pedrolo. 

No dubto que la gala de lliurament dels premis d'aquest 2018 serà de pel·lícula; l'experiència prèvia i les novetats que Antoni Palou, director dels premis, va desgranar durant la presentació en són la millor carta de presentació. Tampoc qüestiono el mèrit de cap dels premiats, ni dels d'aquesta edició ni de cap de les vint anteriors. La seva trajectòria avala amb escreix ser mereixedors d'aquest reconeixement.

Però m'entristeix comprovar que en tinc prou amb els dits de les mans per comptar les dones que han estat honorades amb els premis més prestigiosos que es lliuren a Tàrrega i comarca. Les xifres parlen per si soles: durant les 21 edicions dels premis, s'han guardonat una cinquantena d'entitats i/o empreses, 45 homes i 8 dones (10, si a Soledat Costa, Carme Miralles, Maria Escribà, Carmina Castelló, Matildre Grau, Mònica Terribas, Teresa Robert i Carme Clèries hi sumen les germanes Güell). 

Davant d'això, no puc evitar demanar-me on són les dones targarines? Què fem malament com a societat que costa tant posar en valor la feina de tantes i tantes companyes encara avui en ple segle XXI?

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article