Decebuts, cansats i al peu del canó

Balcons amb banderes i domassos a favor de la independència de Catalunya
Balcons amb banderes i domassos a favor de la independència de Catalunya | Zosia Korcz on Unsplash

Editorial

LOURDES CARDONA

Les imatges que hem pogut veure la darrera setmana no m'agraden, gens ni mica. Ni les que es van produir dissabte ni les de dilluns al vespre. Imatges com aquestes només beneficien els que sostenen que el moviment sobiranista és violent, és a dir, els contraris a la independència. No ho és, no ho ha estat fins ara. Si l'1-O va aguantar garrotades i no s'hi va tornar, no pot ser que quatre exaltats (esperonats per qui? En nom de qui? Legitimats per qui o què, per les paraules del president Torra adreçades als CDR?) s'ho carreguin tot. Em fa ràbia.

Però també me'n fa tenir la sensació que no s'avança i pel to d'alguns discursos durant els actes de commemoració de l'1-O diria que no estic sola. Hi ha cert malestar, atribuït tant a l'acció repressiva de l'Estat (fa tres mesos va canviar el govern, però la gent del carrer sembla que pocs canvis ha palpat excepte un to més amable) com a les contínues picabaralles entre partits independentistes.

Ara bé, per molt enfadat que s'estigui, no es pot recórrer a la violència per aconseguir uns objectius, per molt legítims que semblin. Caure en aquest parany tindria un preu que a hores d'ara no sé si l'independentisme està disposat a pagar.

Aleshores, què? Estem tips de retòrica; ha arribat un punt que les paraules dels uns cada cop allunyen més els altres, i les dels altres generen desconfiança, fins i tot entre els seus. Com és que costa tant dir les coses pel seu nom i alhora posant-nos en la pell de l'altre? Ens hi juguem massa per escudar-nos en la retòrica i les mitges tintes i prescindir de l'empatia (una qualitat que brilla per la seva absència). O és que la pugna pel poder ho justifica tot?

Decebuts, cansats, enganyats... però al peu del canó. I això ho haurien de tenir clar tots els polítics, independentistes o no. Obviar-ho seria un greu error. Les mutitudinàries concentracions (pacífiques) que es van fer dilluns arreu de Catalunya demostren que, malgrat tot, l'única opció possible per als independentistes és seguir caminant.

Però, com? Potser els que volen la independència no siguin suficients per imposar la República, però els que no la volen tampoc tenen legitimitat per imposar el seu model d'autogovern. Aquest hauria de ser el punt de partida.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article