FiraTàrrega al cor

Jordi Duran a la plaça de Sant Antoni de Tàrrega amb la seu de FiraTàrrega al fons
Jordi Duran a la plaça de Sant Antoni de Tàrrega amb la seu de FiraTàrrega al fons | Lourdes Cardona

Editorial

LOURDES CARDONA

Sabeu que la meva connexió amb FiraTàrrega és especial, ja us he explicat que no recordo haver-me'n perdut cap de les últimes vint edicions i que (miracles de la vida) els meus fills es van decidir a donar els seus primers passos entre espectacle i espectacle. No sóc jo sola; la Fira és al cor de molta gent. Només cal fer un cop d'ull al que s'ha publicat de l'edició d'enguany, singular perquè era un fi d'etapa.

FiraTàrrega és un immens èxit del qual poden presumir tots els que han dut la Fira de Teatre al Carrer on és avui al llarg de les seves 38 edicions. Qui rellevi Jordi Duran i Oriol Martí al front del buc insigne de les arts de carrer té el llistó molt alt; però segur que sabrà aprofitar el seu llegat per continuar meravellant tots aquells que somriem cada inici de setembre perquè arriba la Fira.

Després de reposar d'uns dies intensos de cultura (tot i que menys del que hauria volgut perquè, per variar, el petit de casa es va posar malalt), vull dedicar el meu article d'avui a Jordi Duran, director artístic de FiraTàrrega els últims vuit anys. Sóc conscient que l'equip del certamen és una "gran família", però personalitzo les meves paraules en ell perquè ha estat qui, entrevista rere entrevista, m'ha descobert una nova Fira, qui m'ha ensenyat a viure el teatre, el circ, la dansa... des d'una altra perspectiva. La seva darrera Fira fou precedida de polèmica i veig injust que embruti, per poc que sigui, l'herència que ens deixa.

Admeto que he aprofitat les converses que hem mantingut els darrers anys per a més que per preparar l'especial de la Fira. N'he tret profit per gaudir de cada edició al màxim, uns anys amb més encert que altres. Sempre, però, havent assolit l'objectiu clau que per a mi ha de tenir la cultura. Com Oriol Martí, fins ara director executiu de FiraTàrrega, crec que "les arts i la cultura són uns grans agents transformadors de les persones" i, com assegura en Jordi, defenso que "l'accés a la cultura és un dret constitucional".

Per això m'agrada tant la Fira! I sabeu què? No puc evitar somriure de complaença quan la meva filla després de veure ballar els Hippos de Zum Zum Teatre m'etziba: "Mare, tens molt morro, perquè pots anar cada dia a la Fira." Gràcies per tots els moments que ens heu regalat i molta sort en la nova etapa!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article