Una obra impossible d'oblidar

La companyia Chroma Teatre va oferir un assaig obert de l'espectacle el passat 29 de juliol, quan va saltar la polèmica
La companyia Chroma Teatre va oferir un assaig obert de l'espectacle el passat 29 de juliol, quan va saltar la polèmica | Segre Tàrrega

Editorial

L'obra objecte de polèmica, Prácticas de vuelo para acabar con el olvido de la companyia Chroma Teatre, és una de les que no em penso perdre de la FiraTàrrega d'enguany. Me la vaig apuntar a la meva llista d'imprescindibles d'aquesta Fira en entrevistar Jordi Duran, director artístic del certamen, per a l'especial que publicarem el 31 d'agost. 

No ho vaig fer per l'escenari previst sinó per la temàtica de l'obra, ja que la recuperació de la memòria històrica és un tema que m'atrapa. El respecte i la sensibilitat amb els quals Duran em parlava d'aquesta peça escrita pel dramaturg mexicà Antonio Zúñiga en homenatge als dos brigadistes internacionals que reposen al cementiri de Tàrrega i les restes dels quals van ser exhumades recentment no em va fer dubtar ni un sol moment que la volia veure. No us podeu arribar a imaginar la meva sorpresa en veure el debat generat a les xarxes socials pel fet que FiraTàrrega plantegés representar un espectacle al cementiri municipal! 

Malgrat que no ho veig igual, entenc les famílies que s'han ofès i que es mostren disconformes amb la iniciativa i celebro l'actitud conciliadora de la Fira (disposició que sempre ha tingut, tal com es desprèn de la conversa que vaig mantenir amb Jordi Duran abans no esclatés la controvèrsia), que ha decidit reubicar l'espectacle a l'exterior del recinte. Cert és que no és habitual que els cementiris acullin actes culturals, però això no és pas sinònim que no ho puguin fer (sempre que siguin respectuosos amb l'espai i el repòs dels difunts per descomptat). Part de la feina de FiraTàrrega és transgredir (no llegiu agredir), arriscar, i més en una edició que cerca rellegir la nostra relació amb l'espai públic, del qual el cementiri forma part. Tinc la sensació que bona part de les crítiques són a cop calent i fruit de la manca d'informació; que el que ha fallat és la comunicació. Per desgràcia estem acostumats a vociferar a tort i a dret abans d'adreçar-nos directament amb qui hauríem de parlar per resoldre els conflictes. N'hauríem d'aprendre d'una vegada...

Sigui com sigui, Prácticas de vuelo para acabar con el olvido serà un espectacle difícil d'oblidar; però espero que ho sigui per commoure l'espectador i no pas per l'enrenou que l'haurà precedit.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article