Gran Recapte

Necessitat d'oxigenar-se

Aniré a la muntanya per oxigenar-me
Aniré a la muntanya per oxigenar-me | Erik Odiin on Unsplash

Editorial

Ha costat, però ja les tenim aquí. Mentre llegiu aquestes paraules estaré finiquitant feines (segurament no totes les que voldria) abans de començar les vacances. Fa un any us deia que feia vacances perquè tocava, però enguany us confesso que les necessito tant com l'aire que respiro. 

Ha estat una temporada dura. De les més dures que recordo des que treballo en això del periodisme. Tot el que ha viscut aquest país els darrers dotze mesos (començant pels atemptats del 17 d'agost, seguint per l'1-O i tot el que n'ha derivat, acabant per l'escàndol de la sentència de La Manada) ha marcat el nostre dia a dia, com a individus però també com a professionals, ja que ens ha obligat a prendre distància si és que volíem seguir explicant la realitat amb un mínim de perspectiva. No ha estat, no és, pas fàcil i, tenint en compte l'evolució dels fets, ja podem entreveure que la propera temporada ens hi haurem de continuar escarrassant. 

Per a mi, que sabeu que sóc una persona compromesa, no tan sols ha estat complicada perquè em van costar de digerir les sensacions viscudes l'1-O i altres jornades "històriques". També ha estat difícil perquè he intentat allargar més el braç que la màniga. M'explico. 

Volia arribar a tot arreu i no era conscient que no podia. Aquest és el motiu que explica perquè hem trigat tant a publicar algunes entrevistes (encara en tenim a la reserva) i n'hagim hagut d'ajornar d'altres, per exemple. Mil disculpes a les persones afectades. Si barregem el fet que la plantilla del setmanari és petita, que em costa dir que no quan em plantegen un reportatge o entrevista (que, tot sigui dit, és la part de la feina que més m'agrada) i que cal fer front als imprevistos i reptes que planteja la comunicació avui dia, tenim el còctel perfecte per acabar amb les forces (i la paciència) de qualsevol. No me n'he escapat, però no patiu que penso recuperar-les (totes dues).
També us he de dir que el fet que el meu fill petit hagi estat malalt setmana sí i setmana també des de principis d'any, tampoc hi ha ajudat gaire... Esperem que arribin temps millors. Tinc dues setmanes al davant per oxigenar-me i tornar per preparar la revista del 17 d'agost amb energies renovades. Em faran falta, s'albiren canvis. Bones vacances!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article