Quan es tracta de sumar

El Teatre Ateneu era ple per escoltar la xerrada de Ramon Cotarelo
El Teatre Ateneu era ple per escoltar la xerrada de Ramon Cotarelo | Jaume Solé

Editorial

El politòleg madrileny Ramon Cotarelo té tants partidaris com detractors. El cap de setmana passat les xarxes van bullir "per culpa" seva. No pas per l'acte que va oferir divendres a Tàrrega, que va omplir el Teatre Ateneu, sinó perquè va cancel·lar-ne un que tenia previst a Tarragona deixant plantat així el CDR que l'organitzava (que en va sortir força mal parat al seu bloc) i tothom qui esperava escoltar-lo (si en voleu saber més submergi-vos a Twitter i centenars de piulades us permetran fer una idea de la polèmica).

Cotarelo, conegut pel seu desacomplexat suport a la causa independentista, és polèmic i no deixa indiferent, és criticat per qui no comparteix les seves idees però també per qui pensa com ell però desaprova la seva manera de fer arribar el missatge. 

En aquest grup m'hi podeu comptar a mi, a qui la secció local de l'ANC va oferir conduir la conversa amb aquest catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la UNED. Vaig acceptar la proposta com un repte professional, com ho hauria fet si l'oferiment hagués vingut d'una altra banda. El meu punt de partida era posar sobre la taula arguments i dubtes que poden passar pel cap a qualsevol partidari de la independència en aquests moments tot centrant-me en els darrers esdeveniments i tenint en compte el títol de l'acte (que posava en dubte que Espanya sigui Europa).

La sensació que em vaig endur cap a casa fou més agra que dolça ("problemes" amb el micròfon a banda). M'equivocava en pensar que aquell acte podia ser d'interès per a no independentistes convençuts quan només s'adreçava a qui ja no dubta (digueu-me ingènua).

Cotarelo disparava contra els temes que li proposava; amb tanta contundència que més que convèncer indecisos diria que més aviat fa el contrari per la duresa de les seves paraules. Puc estar d'acord amb molt del que diu, però no em vaig sentir gens còmoda amb com ho diu. 

Una cosa és motivar i carregar les piles als independentistes que avui dubten, que temen que el que ha passat des de l'1-O a Catalunya hagi servit de res; i una altra, menytenir qui defensa el contrari. Quan es tracta de sumar cal ser curós i evitar caure en el recurs fàcil de la desqualificació. Pensis com pensis.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article