Silencis que ho diuen tot

Silenci
Silenci | Ricardo Mancia on Unsplash

Editorial

El silenci són les dues cares de la mateixa moneda. Pot ser tan meravellós com diabòlic, tan estimulant com restrictiu, tan seductor com repel·lent... tot depèn del prisma dels del qual l'escoltem. Sí, senyores i senyors, el silenci també s'escolta, també se sent. El fet de no parlar, de callar, en determinades ocasions pot comunicar tant o més que les paraules. 

El silenci és fabulós quan es desitja. Que aixequi la mà qui no hagi gaudit de passejades en solitud amb l'única companyia dels sons de la natura, qui no hagi assaborit cada pàgina de lectura aliè al rum-rum del dia a dia o qui no hagi carregat les piles sentint el sol a la pell i les ones del mar de fons? Reconeixeu la sensació de què us parlo, oi? 

Però el silenci també pot ser incòmode (com demostra la necessitat imperiosa que ens fa obrir boca quan coincidim amb algú a l'ascensor), pot ser desagradable (com quan adrecem una pregunta que no rep resposta o, si en rep, és una d'aquelles mirades que parlen per si soles), pot ser insuportable (com l'ambient que es respira en una llar després d'una discussió en la qual se n'han dit de l'alçada d'un campanar)... El silenci pot arribar a ser una presó quan és imposat, quan és fruit de la repressió. 

Segur que a títol personal tots ens hem autocensurat un cop a altre a la vida, sigui per no ferir, per ser políticament correctes, per prudència, per por... oi que llavors el silenci ja no és tan idíl·lic com us l'he pintat? Oi que les sensacions que llavors ens envaeixen sóc ben poc agradables? 

Són impressions a les quals, de vegades, també hem de fer front els professionals, entre altres sectors, dels mitjans de comunicació. Mal no ens pesi la llibertat d'expressió no passa pel seu millor moment (llibres segrestats, artistes censurats, periodistes assenyalats, rapers condemnats a presó per les lletres de les seves cançons...) i els periodistes locals ens hi revel·lem, hi plantem cara gràcies a la iniciativa d'Aleix Cruz. Aquest company de Ràdio Tàrrega ens ha donat l'oportunitat d'alçar la veu i de convertir-nos en artistes en l'edició de l'Embarrat que arrenca avui. Si voleu comprovar com protestem contra la censura, us convidem a visitar la mostra Silencis que ho diuen tot.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article