Gent que fa que passin coses

Raül Arenas amb Noe Gaya i la seva mare en arribar a Tàrrega després de córrer 190 quilòmetres
Raül Arenas amb Noe Gaya i la seva mare en arribar a Tàrrega després de córrer 190 quilòmetres | Jaume Solé

Editorial

LOURDES CARDONA

Penjar etiquetes a les persones, des que sóc mare i sóc conscient del llast que suposen per aquells a qui miren de definir, no m'agrada. Ho procuro evitar. Però és cert que en aquest món, la gent ens podem dividir en dos grups: el format pels que miren com les coses passen davant els seus ulls i el dels que fa que les coses passin. A mi m'agradaria que se'm recordés per formar part d'aquest segon grup, tot i que no sé si en seré mereixedora.

Arreu hi ha individus d'un i altre grup. Permeteu que em centri en el bloc actiu, l'integrat per individus que no es conformen de veure-les passar sinó que vol ser part activa de l'acció. Gràcies a ells la societat avança, gràcies a aquesta gent la nostra comunitat millora. 

En aquest número del setmanari, com en tants d'altres (sigui dit de passada), les pàgines de Crònica Local expliquen històries de persones que fan que passin coses. En cito unes quantes: la direcció de l'EMMT i dels cinc centres públics de la ciutat, que van fer possible un concert d'excepció la setmana passada; els membres de l'Associació Paupaterres, que han renovat la pàgina web del festival en associar-se amb una coneguda empresa de programació i disseny de llocs web de la ciutat; la gent del Grup Alba, que promou una matinal de spinning solidària per recaptar fons per al club ciclista de l'entitat amb l'ajuda d'un dels gimnasos de Tàrrega; els Amics de l'Arbre, que han aprofitat la Festa de l'Arbre del cap de setmana passat per homenatjar el mestre Amigó, el seu fundador, i fer justícia a la seva figura, o l'atleta Raül Arenas, que ha fet realitat un nou repte solidari.

Preneu nota del que ha aconseguit aquest home! Ha recorregut 190 quilòmetres des de Llívia fins a Tàrrega en qüestió de 42 hores, gairebé sense parar, només amb aturades breus de 15 a 30 minuts. Jo, que de runner no en tinc ni la més mínima sospita (m'agrada fer esport, però odio això de córrer des de l'institut des que la professora d'educació física m'exigia més del que podia donar), em sento exhausta només de pensar-hi. Però el més important del Sempre Endavant no és la fita esportiva que Arenas completa sinó la iniciativa per la qual l'aconsegueix. Enguany per donar ales a una papallona molt especial. Em trec el barret, Raül. Em meravella la teva força, capacitat i energia. Segueix Sempre Endavant!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article