Imatges d'un judici

Una de les urnes en què els targarins van poder dipositar la seva papereta l'1-O
Una de les urnes en què els targarins van poder dipositar la seva papereta l'1-O | Jaume Solé

Editorial

LOURDES CARDONA

Quan escric aquestes paraules fa un mes just que arrencava el judici més important de la història de l'Espanya contemporània, un litigi que ha assegut al banc dels acusats l'exvicepresident Junqueras, els exconsellers Forn, Romeva, Rull, Turull, Mundó i Vila, les exconselleres Bassa i Borràs, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els dos Jordis, i que oferia una primera imatge (la de totes elles ocupant els bancs granats sobre els quals se centren totes les mirades que omplen la sala del Suprem més famosa) que trencava el cor, i no tan sols entre el sector independentista.

Però d'imatges, en el que portem de procés judicial, n'hem pogut veure per donar i per vendre, almenys aquí a Catalunya; ja que a la resta de l'Estat es veu que seguir el judici al detall no paga la pena o no era prou justificat malgrat haver-ne parlat per activa i per passiva, del dret i del revés, des de l'octubre del 2017.

Hem pogut veure uns presos polítics (sí, per a mi ho són) forts i decidits (qui més qui menys, això sí) a explicar-se i defensar la seva innocència davant del tribunal i a assenyalar aquells qui han convertit un afer polític en un afer judicial. Hem vist declaracions que posaven en valor la talla política dels acusats qui, al meu paper, van guanyar per golejada la primera part del judici.

Hem vist com ser soci d'Òmnium o l'ANC se situava en el punt de mira i com la gent hi responia fassociant-s'hi (Òmnium en guanyava 4.000 el dia de la declaració del seu president).

També hem pogut veure interrogatoris durs, molt durs, tant per part de l'acusació com de les defenses, que han, com a mínim, neguitejat més d'un testimoni i han tret de polleguera els que ens ho miràvem/escoltàvem des de casa. Una de les declaracions que més ampolles va aixecar va ser la d'Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya. Ni el poder netejador de totes les ampolles de Fairy del món podria deixar net com una patena el seu record! Ell va fer benèvoles les respostes (o la seva absència) de Rajoy, Zoido o Sáenz de Santamaría.

Alhora, hem pogut comprovar que el jutge Marchena té una relació estranya amb l'advocada de l'Estat o que es posa de mal humor quan té gana (fixeu-vos amb la seva actitud just abans de recessos). En un mes d'un judici que moltes veus insisteixen a repetir que de polític en té res, hem vist molt; però molt menys del que segur que ens queda per veure. Per a bé o per a mal, tothom hi té un ull posat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article