Eleccions fins a la sopa

Eleccions fins a la sopa
Eleccions fins a la sopa

Editorial

LOURDES CARDONA

Enguany tindrem campanyes electorals i, en conseqüència eleccions, fins a la sopa. Sort que la primera campanya que viurem (aquí a Tàrrega, perquè a la resta de poblacions no es produirà tret que els organitzadors del Carnaval hagin tingut una idea similar a la de l'Associació Agrat) servirà per destensar una mica l'ambient! Almenys això espero, que ens farà falta!

Deixant de banda Tàrrega Unida (la candidatura unitària del Rei Carnestoltes), falta més d'un mes per a la primera trobada amb les urnes de la temporada i la maquinària d'esgarrapar vots ja està a ple rendiment (de fet, fa mesos que es va engegar). I això que aquests comicis només fa una setmana que sabem, del cert això sí, que es produirien! Mare meva, la que ens espera! Sobretot als catalans (llegeixi's la gent que vivim a Catalunya), perquè serem (som) el blanc de totes les crítiques. Encara que això als independentistes no ens ve de nou, potser incomodi aquella gent que malgrat voler una Catalunya dins Espanya estima la seva terra, llengua i costums.

Voldria creure-ho així. Necessito creure-ho així perquè, si no és així, em fa por de pensar on poden anar a parar els seus vots. Ja n'hi ha tres que es veuen amb un peu (o tots dos) a la Moncloa, i es postulen per abraçar plegats el poder al preu que calgui. Es creuen la solució a tots els mals de l'estat quan centren la seva atenció sobre un sol problema: 'el desafío catalán'. Com si això fos la mare dels ous i resolent l'afer català (a la força, perquè no preveuen altra forma de fer-ho) els problemes dels espanyols s'esfumessin.

Deu ser que l'Espanya real que veig jo, mancada de llocs de treball de qualitat i amb sous dignes, on cal major inversió en educació, cultura o investigació i menys despesa en defensa, que no assenyali lleis que protegeixen les víctimes de qualsevol tipus de violència, que garanteixi la llibertat d'expressió i la dissidència política, que vetlli pels drets de totes les seves ciutadanes i ciutadans no existeix o, el que és més greu, no els importa? Al triumvirat que aspira a governar potser no, però espero que a moltes i molts votants, sí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article