Augmenta el suport a l'independentisme a Tàrrega en unes eleccions amb una participació rècord

Crònica Local

Extracte de la web de Segre.com amb els resultats del municipi de Tàrrega
Extracte de la web de Segre.com amb els resultats del municipi de Tàrrega | Segre.com
La participació en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21D va assolir una xifra rècord de 80,04% a la ciutat de Tàrrega, xifra que superava la que fins aleshores havia estat una participació històrica. Cal recordar que en els comicis del 2015, el 76,52% dels targarins amb dret a vot havien acudit a les urnes. Així, dels 10.762 electors targarins cridats ahir a les urnes van exercir el seu dret a vot 8.614 persones.

Amb el 100% escrutat, la força més votada a la capital de l'Urgell ha estat Junts Per Catalunya amb 3.251 vots, seguida d'ERC-CatSí amb 2.267 vots, Ciutadans amb 1.198 vots, PSC amb 649 vots i CUP amb 508 vots. Per tant, a Tàrrega les forces independentistes, que pugen en vots, van aconseguir ahir el suport de 6.026 electors, quan el 27S del 2015 van sumar 5.658 vots.

Pel que fa a tota la comarca, a tots els municipis de l’Urgell va guanyar la llista del President, excepte a Agramunt, on va guanyar Esquerra amb 1.148 vots, seguit per JuntsxCat amb 956 sufragis. S’ha de tenir en compte que el número 2 d’ERC a Lleida és precisament l’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé. A la comarca es va notar el creixement en nombre de vots de C's, ja que en tretze dels vint municipis va ser el tercer. Entre aquestes localitats es troba Tàrrega, on va obtenir 1.198 vots, i els dos pobles més grans: Agramunt, amb 472 vots, i Bellpuig, amb 261.

Resultats a Lleida
La llista del president Puigdemont, la candidatura anomenada transversal formada per representants d’entitats socials a mitges amb polítics, va aconseguir una majoria clara de vots i es va situar com a primera força a Lleida amb 77.695 sufragis, a més de 13.000 de la segona més votada, i amb sis dels quinze diputats lleidatans al Parlament. Esquerra, en segon lloc, es va quedar amb cinc escons, la qual cosa implica que la suma dels dos supera els resultats aconseguits el 2015, sota el paraigua conjunt de Junts pel Sí que va encapçalar Artur Mas, quan l’actual PDeCAT i els republicans van aconseguir deu representants a Ponent. Ciutadans es va fer finalment ahir amb el tercer diputat de la circumscripció, mentre que PP i la CUP van caure deixant fora del Parlament Marisa Xandri i Mireia Boya.

De fet, Junts per Catalunya va guanyar el pols a la majoria dels municipis de Catalunya, mentre que Ciutadans, amb 37 diputats dels 135, va donar la campanada a les grans ciutats, principalment a la costa de Barcelona i Tarragona. La candidatura de Puigdemont, que a Lleida té el candidat en Josep Maria Forné, va mantenir bona part del suport municipal de l’antiga Convergència (CDC), quan tot apuntava el contrari no només a Ponent, sinó també a Girona.

Victòria de Ciutadans
A tot Catalunya, Ciutadans va obtenir més d’un milió de vots i 37 diputats. La candidatura taronja es va imposar a les províncies de Barcelona i Tarragona, a Lleida ciutat i a la Val d’Aran. Però malgrat l’èxit, Inés Arrimadas no pot governar. El Partit Popular va pagar els plats trencats de l’aplicació del 155 i de la repressió policial de l’1 d’octubre i va passar d’11 a 3 diputats, amb la qual cosa es va convertir en el partit amb menys representació a la cambra catalana. Al PSC de Miquel Iceta, en canvi, no li va passar factura el suport als populars en l’aplicació del 155 i fins i tot va guanyar un diputat, al passar de 16 a 17. El bloc constitucionalista suma 57 escons, onze per sota de la majoria absoluta. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article